EramprunyÓ

Del roig de terra
a l'horitzˇ maragda de les ones,
del gest dels segles
damunt la pedra cisellada
a un cel ardent
que s'ha enlairat solemne
damunt d'unes parets antigues de silenci.

Vola el falcˇ pels cingles,
escampa el seu esguard
fins al llindar del mar,
que llisca com la mÓ
acaronant el tacte esmicolat de sorra.

Vola el falcˇ,
reescriu a l'aire
camins que han navegat ales i somnis.

Tornen les veus dels March
als murs enderrocats,
se senten els seus passos,
el seu anhel de llum
reprŔs en cada vers,
en cada imatge que els mots reconstrueixen.

Carles Duarte i Montserrat